Vés al contingut

Agnès de Frumerie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgnès de Frumerie

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Skövde stadsförsamling (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Parròquia de Maria Magdalena (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDanderyds churchyard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia Sueca de Belles Arts (1886–1890)
Konstfack Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estocolm (1936–)
Hindås (en) Tradueix (1930–)
París (1891–)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAuguste Rodin, Otto Lessing i John Börjesson Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeGustaf de Frumerie Modifica el valor a Wikidata
ParesAxel Viktor Uddman Modifica el valor a Wikidata  i Sophia Uddman Modifica el valor a Wikidata

Agnès de Frumerie (Agnes Augusta Emilia Eleonora Frumerie née Kjellberg) (20 de novembre de 1869, Skövde, Suècia - 1937, Estocolm) va ser una artista, escultora i ceramista sueca.[1] Se la considera la primera ceramista en vidre sueca i un exponent destacat del Art nouveau.

Biografia

[modifica]

Filla de la pianista Sophie Kjellberg i l'agrònom Axel Uddmann va estudiar a l'Acadèmia d'Art d'Estocolm entre 1886-1890, va guanyar la beca reial, sent la primera dona sueca a beneficiar-se amb una beca per estudiar tres anys a l'exterior. Va usar breument el nom Kjellberg-Uddmann.

Es va perfeccionar a Berlín, Alemanya, amb Otto Lesinget, a Itàlia i París on va viure entre 1892 i 1923, allí va conèixer a Auguste Rodin, Eduard Munch, Claude Debussy, Paul Gauguin i va abraçar el moviment simbolista col·laborant amb els ceramistes Adrien Dalpayrat i Edmond Lachenal.

Va participar sovint en el Saló de París i els francesos la consideren una escultora francesa.[2] En 1893 era membre de la Société nationale des Beaux-Arts de París.

Es va casar el 1893 amb el capità Gustav de Frumerie (1849-1936) vint anys major que ella i que després es va convertir en metge resident a París.[3] L'any 1895 va fer un bust de August Strindberg[4][5] i el 1914 en esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a Suècia instal·lant-se en la seva residència de Danderyd, va ser presidenta de l'Associació d'Artistes entre 1915-17.

Va viure novament a París entre 1918-26 quan va tornar definitivament a la seva pàtria. Quan el seu espòs va morir el 1936, va deixar la seva residència, avui museu i va passar el seu últim any a Estocolm.[2]

Posseeixen les seves obres, entre altres, museus de Suècia, França, Estats Units i Argentina.

Obres (selecció)

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • H. Makus, De la céramique, de l'historisme et art nouveau, Staatliche Kunstsammlungen Cassel, 1981, p. 105 et 114, texte et couleur P32
  • Paul et Claire Pfisterer chez Wlater de Gruyter 1999 ISBN 3-11-014937-0,9783110149371
  • Jacques Cassar et Jeanne Fayard: Dossier Camille Claudel Edt: Maisonneuve et Larose 2001 ISBN 2-7068-1497-7
  • Jason Jacques Gallery New-York 2007
  • Marcelle Tinayre: "Revue de Paris" 1904 p406